Em nego rotundament a no ser la protagonista de la meva història.

Veritablement fa por quan el mòbil t'avisa que l'endemà has d'agafar un avió sense que tu l'hagis programat el recordatori. O pitjor encara, quan la Siri et parla sense que li preguntis res, o el més terrible, quan després de conversar amb una amiga sobre els bolquers que la meva mare em solia comprar quan era petita, el primer anunci que trobis a Google sigui de Dodot.

Si intentes esborrar l'historial de les teves recerques a Internet t'adverteix reiteradament que perdràs tota la informació tan útil que has acumulat i que no podràs recuperar-la. Però realment, per a qui és tan útil aquest conjunt de dades?

L'home és el creador de tot l'univers virtual que ens envolta, i per això no pot deixar-se engolir per ell i tampoc únicament culpabilitzar els "dolents" de fer un ús abusiu o inadequat.

Cal lluitar per contenir aquest monstre que hem creat perquè segueixi al nostre servei i no a l'inrevés. I per a fer-ho, l'arma més potent que posseïm és el sentit comú.

Hem d'estar disposats a anar en contra de la nostra comoditat: de tenir el que vulguem a l'instant i sense haver de gastar ni un cèntim. Però hem de recordar que res és gratis, i que en realitat paguem amb la nova moneda del segle 21: les dades, i no les de qualsevol persona, sinó les teves, la teva privacitat.

Si per guanyar la batalla cal desconnectar-se i tornar a viure sense tecnologia, no ho descarto!... però avui encara no.

​

​

​

Crítica del text Tecnologia: entre la llibertat o viure controlats!, https://sarramostre.wordpress.com/2019/07/15/tecnologia-entre-la-llibertat-o-viure-controlats/