Com podem comprovar, hi ha molts aspectes del nostre entorn que ens modelen com a persones. Els caràcters, personalitats i costums, entre altres qüestions, varien notablement al llarg de tot el planeta, i es pensa que en molt alt grau es deu al clima de les diferents regions del món.

​

Fixant-nos en el caràcter llatí, en aquell que es diu que comparteixen principalment les persones que viuen al voltant del Mediterrani i a Sud-amèrica, el podríem descriure, en termes molt generals, com a social, eixerit i hospitalari. Moltes persones atribueixen la raó de ser d'aquest caràcter al bon clima que es dóna en aquestes parts del món, on es pot gaudir d'infinites hores de sol, temperatures moderades i centenars d'oportunitats de fer vida a l'aire lliure.

​

Seguidament, per tal de corroborar l'efecte del temps en el caràcter de les persones, només cal que comparem el caràcter llatí amb el caràcter nòrdic, aquell que posseeixen els habitants d'algunes de les zones més fredes de la Terra; o amb l’anglosaxó, aquell de les persones que viuen gairebé sense veure el sol. Algunes de les diferències dels dos últims caràcters amb el llatí serien que no tenen la calidesa i vivesa d’aquest. Les baixes temperatures semblen reflectir-se en la seva manera de ser, fent que siguin aparentment més tancats i que manquin dels nostres costums de celebrar-ho tot al voltant de la taula, i si és fent rebombori millor.

​

En conclusió, sí que és cert que hi ha alguns trets que permeten reconèixer el caràcter llatí, però cal recordar que cada ésser humà és únic i que no ens podem perdre en generalitzacions i estereotips que ens poden crear prejudicis respecte a algú, fins i tot abans de conèixer-lo. Es pot ser el britànic més pàl·lid que puguis trobar, però tenir més “salero” i gràcia que un sevillà nascut a la Fira d’Abril mentre de fons sonava Los del río.