Com ja dintre de poc em toca complir 17 anys i convertir-me en una "dancing queen", m'agradaria fer un petit homenatge a una de les pel·lícules amb millor banda sonora que he vist: Mamma Mia!; la qual, naturalment, és la meva producció preferida.

​

Primer de tot, introduir unes dades bàsiques d'aquesta meravella del cinema. Mamma Mia!, pel·lícula musical estrenada el juliol de 2008, està basada en diverses cançons del grup ABBA, i el seu guió s'inspira en el musical creat per Catherine Johnson. Per a produir-la, hi havia un pressupost de 52 milions de dòlars, però gràcies al seu gran èxit, va recaptar gairebé 610 mil milions de dòlars, xifra que la converteix en un dels musicals que més diners ha recaptat en la història del cinema.

​

Seguidament, per si encara no t'has volgut delectar amb aquest prodigi cinematogràfic (tot i que has tingut 13 anys per a fer-ho) i no saps de què tracta, et faré un breu resum, però no tan escarit com he escoltat a algunes persones que diuen: "tracta d'una noia que no sap qui és el seu pare i el busca"; perquè cada vegada que sento que algú explica així l'argument, frivolitzant i traient tot l'encant i màgia a la pel·lícula, el meu cor no pot evitar cridar "S.O.S.".

​

Bé, com jo explicaria l'argument seria que Mamma Mia! relata la intrigant i fascinant història d'una jove que viu amb la seva mare a l'exòtica illa grega de Kalokeri, on són propietàries d'un bonic i modest hotel. La trama comença quan la noia està organitzant la seva boda, i vol convidar al seu pare, de qui desconeix completament la identitat. Aleshores, llegeix al diari de la seva mare les tres històries romàntiques que va viure a la seva joventut, i les quals donaven resposta al gran dubte sobre qui era el seu pare, o millor dit, li donava tres possibles respostes. Llavors, el que fa és convidar els tres pares a la cerimònia, i els quals es presenten a l'illa només rebre la invitació. Com ja us podeu imaginar, a partir d'aquell moment res va com hauria d'anar-hi, i la situació es complica; però això si, sempre d'una manera molt còmica i emotiva.

​

Com m'agradaria que veiéssiu per vosaltres mateixos la pel·lícula, ja no seguiré amb el meu resum. L'únic que he d'afegir és que tota la trama succeeix i s'explica també a través de les increïbles cançons del grup ABBA, les quals doten a Mamma Mia! d'un caràcter únic i especial.

​

Cada vegada que veig la pel·lícula (que acostuma a ser coma mínim una vegada a l’any, no us mentiré) és com si mai ho hagués fet, ja que sempre descobreixo nous detalls, i no hi ha hagut un sol cop que no m’hagi posat a ballar i a cantar com la primera vegada que vaig veure-la. Puc dir que per a mi Mamma Mia! és molt més que una producció cinematogràfica: és la solució per a qualsevol dia gris i avorrit que pugui viure.

​

Per acabar, m'agradaria incloure una curiositat sobre la localització de la filmació de la pel·lícula. Com he esmentat anteriorment, l'acció succeeix a l'illa de Kalokeri, la qual només existeix a la gran pantalla. Llavors, la producció va ser rodada entre tres illes gregues: Skópelos, Alónnisos i Scíathos.