Avui, aprofitant que és Sant Jordi i amb relació a l'entrada anterior sobre el bloqueig creatiu, he volgut fer un microrelat, on he aplicat el consell de l'escriptura creativa per alliberar la meva imaginació.

​

He elaborat una petita història, i com a punt d'inici vaig preguntar-li a un familiar el tema d'aquesta, i em va suggerir que fos de misteri o de suspens. I així ho he fet.

Aquest és el meu microrelat. Gaudeix-lo.

 

Coses d'autobús

-Vinga nois i noies! Sortiu ràpidament de l'autobús perquè de segur que el pobre conductor no vol sentir més les vostres veuetes exasperants. Crec que ja n'ha tingut prou amb les cent mil vegades que heu cantat la cançó aquesta de les sardines, la sabata i el gat. Suficient per a ell. I per a mi. Suficient.- Va dir, o més bé, cridar la nostra mestra Elvira a les 9 del matí d'aquell dia de primavera, acabats d'arribar a la Granja Franja de Llet per començar la nostra excursió. Per cert, em vaig adonar que el desodorant per a vaques encara no està inventat perquè l'oloreta que feia... I sí, sóc de ciutat.

Com era una sortida de classe i l'objectiu era aprendre sobre el procés d'obtenció de la llet, un guia anomenat Heribert ens va passejar pel recinte com si fóssim uns mers animals de granja. Quina ironia. I alhora ens explicava amb la seva veu de gat escanyat i amb molt poca gràcia, tot s'ha de dir, per a què servia cada màquina i compartiment pels animals que ens trobàvem al nostre pas. Després d'escoltar atentament la seva explicació extremadament interessant, ens va portar al camp on estaven totes les vaques pasturant i va explicar-nos el procés de la llet de manera molt extensa. Com que jo ja estava massa avorrida, vaig dedicar-me a examinar la quantitat ingent de vaques que hi havia; i com no, la nombrosa quantitat de mines que omplien la gespa. Com pots observar encara sóc una mica innocent, però de veritat, em vaig quedar impressionada: ni a la guerra mundial hi podia haver tantes mines en un mateix lloc.

La veritat és que malgrat les olors, el sol que queia i el fet que havia de respirar el mateix aire que els animals amb les flatulències que més contaminació creen, no s'estava malament. El lloc era bastant tranquil, et senties amb espai per respirar, figuradament, i sense cap estrès, ni la pressió generada per la pressa invisible que hi ha a les ciutats. En fi. Després d'aquest parèntesi una mica profund, ja vam anar a l'autobús per tornar a casa. Va ser seure al seient, entapissat amb una tela de figures geomètriques de bellesa particular, i posar-me a pensar. Quina cosa tu. Vaig agafar el lloc de la finestra, ja que per poder explicar aquesta història de manera més dramàtica, és molt millor. Imagina'm asseguda al costat de la finestra, en un autobús ple de nens i nenes cridaners, però jo estic allà, callada, mirant pel vidre com si no tingués res millor a fer. Tot molt dramàtic. Quines coses.

Bé, arribats a aquest punt he de confessar que en realitat tota l'explicació de la granja no era més que per omplir el full i amb sort, he fet imaginar-te allà durant una estona, per fer-te oblidar que segur que encara et queden molta feina per fer i poc temps per dedicar-t'hi. Així que acabaré ràpidament. El tema d'aquesta redacció havia de ser misteri o suspens i et preguntas: quin misteri hi ha en la producció làctia? Doncs el misteri d'aquesta història és les qüestions que em vaig plantejar en el trajecte de tornada: alguna vegada haurem begut llet de la mateixa vaca?, o haurem menjat més d'un ou de la mateixa gallina?

Aquí ho deixo. Pensa-hi.

​

I fins aquí el microrelat. Espero que l'hagis gaudit tant com jo ho he fet a l'hora de deixar lliure la meva imaginació.