Doncs resulta que el nostre professor ens va manar de deures una activitat bastant diferent de les tasques típiques que tenim de l'institut: agafar un diari, el de paper de tota la vida, i anar a llegir-lo a una terrasseta mentre prenem alguna beguda. La seva intenció era que descobríssim allò de tenir un diari de veritat a les nostres mans i que deixéssim una estona els aparells electrònics i visquéssim la veritable experiència, que per a molts era la primera vegada.

Abans de començar a relatar-vos com va ser aquell matí entre fulls de diari, m'agradaria explicar-vos un fet que ocorre cada dia de dilluns a divendres a les 7:50 quan vaig de camí a l'institut.

En un moment del meu trajecte, de vegades més al principi i d'altres més cap al final depenent de com de tard hagi sortit de casa, em creuo amb un home alt, d'uns cinquanta anys, qui suposo que deu treballar en un banc, perquè sempre va ben vestit amb americana i camisa. Fins aquí tot correcte. La peculiaritat és que no hi ha hagut un sol dia que no portés un diari a les mans, però no només això, l'home el va llegint alhora que camina. Sempre que el veig penso: si cada matí s'arrisca a estampar-se contra un fanal o pitjor, a trepitjar un regalet d'un gos; deu valer la pena el que està llegint, no?

En definitiva, jo no acabava d'entendre la necessitat que té aquest home de cada matí anar llegint el diari; però bé, després de fer la tasca manada he aconseguit adonar-me de com de terapèutic, si es pot dir així, pot arribar a ser aïllar-se durant una estona del món i submergir-se en la lectura d'un diari.

Ara, després d'aquest parèntesi, ja puc començar a explicar-vos aquell matí, el qual va començar a les 9:45, quan em va sonar l'alarma del mòbil. Com tenia previst llegir el diari aquell dia, ja el dia abans vaig agafar-ne un i el tenia esperant-me a la taula de la cuina, on em prepararia el meu esmorzar per menjar-me'l mentre el llegia.

Amb l’objectiu que l'experiència fos encara més autèntica, vaig agafar tot i vaig sortir al balcó de casa on hi havia un sol molt agradable, el qual va ser un molt bon company de lectura.

Vaig llegir-me tot el diari, d'inici a fi sense cap excepció. Tot i això, he de ser sincera, de les seccions com ara la d'esports o la d'economia no vaig fer-ne una lectura igual d'atenta que les altres, ja que el seu contingut no m'era de massa interès.

En acabar de llegir-lo i també d'esmorzar, el primer que vaig experimentar va ser una sensació de satisfacció. Crec que la raó principal va ser que vaig començar el dia completant una activitat: llegint el diari sencer. També vaig adonar-me de què assabentar-me de totes les notícies i informació rellevant de la meva ciutat i societat a través d’unes quantes pàgines, tenia un valor diferent que no pas llegir-ho a la xarxa. És a dir, quan llegeixes un diari de paper, la quantitat de distraccions i estímuls queda molt reduïda i l’acte de la lectura és molt més íntim i personal.

En conclusió, ara ja comprenc perquè l'home que em creuo cada matí ha volgut incloure en la seva rutina matutina la lectura d’un diari de veritat.