Generalment, el color blau s'associa a la calma i tranquil·litat, i es diu que transmet felicitat i frescor. En canvi, quan aquest està present al nostre plat, desconfiem, ja que acostuma a ser un clar indici que l'aliment no està en bon estat, o que fins i tot és tòxic. Aleshores, que ens passa amb el color blau i el menjar?

​

La ciència argumenta que la nostra repulsió cap als aliments blaus es deu que a la natura no hi són molt nombrosos, pel fet que el pigment que els dóna el seu color és químicament menys estable que la resta, i queda dominat per altres pigments. Aleshores, l'única forma de fer que el blau guanyi la batalla sobre la resta de colors seria ajudant-lo amb pigments químics.​

​

Sorprenentment, en els últims anys ha crescut exageradament la popularitat dels menjars artificialment blaus, i conseqüentment la utilització de químics per a donar-los el color. Les xarxes s'omplen d'imatges de blue lattes i de pastissos amb decoracions de blaus intensos, que visualment són molt cridaners, i probablement és aquesta la raó de la seva expansió.

​

Malauradament, tot i haver-hi pigments blaus d'origen natural, com ara l'espirulina, s'acostuma a fer servir els d'origen químic, que en la seva majoria provenen de derivats del petroli, ingredient que de ben segur no volem a la nostra taula.

​

Ja són molts els països que han prohibit els colorants artificials, perquè hi ha estudis que els vinculen a malalties com el càncer, la deterioració de les cèl·lules nervioses i la hiperactivitat en els nens. No obstant això, segueix havent-hi moltes marques que continuen promocionant-los i el màrqueting d'aquests sol estar destinat per a manipular sobretot als més petits.

​

Potser, ens hauríem de plantejar que si a la natura no hi ha aliments de color blau, és per alguna raó, i hauríem de deixar que fos així. Que prefereixes, perdre salut i menjar batuts blaus que rebin molts likes, o tenir una alimentació més “avorrida” però segura?